AVENC DE S'AIGO

 

L'Avenc de S'Aigo, localitzat en la Coma de Mortitx (Escorca, Mallorca). Va ser explorat i topografiat per primera vegada en 1970 descendint-se un ampli pou de 110 m. de profunditat.
Exploracions posteriors, realitzades en 1981 i 1982, han donat com resultat la troballa d'una gran sala situada en un lateral del pou inicial. Així mateix es va trobar una nova continuació per la qual s'aconsegueix una cota de -133 metres.

APUNTS GEOGRÀFICS:
L'Avenc de S'Aigo es troba en la Coma de Mortitx, a un quilometre i rnig de les cases del mateix norn. La Coma és una petita vall de forma altargada en direcció NW - SE, arnb unes dirnensions aproxirnades de 600 rnetres de llarg per 200 metres d'arnple, tancada per espectaculars formes d'esquetjar superficial de morfologia típicarnent pluvial.
Aquesta vall endorreica s'enclava majorment en naterials poc carstificables. A I'extrern NW apareixen els conglornerats burdigalians, molt més favorables a la carstificació; en aquest sector
es a on s'obre la boca de I'Avenc de S'Aigo, el qual representa la principal forma de drenatge de les aigües recollides per la Coma de Mortitx. Les coordenades de la cavitat, referides a la Cartografia Militar d'Espanya 1:25.000, són les següents: X - 6" 36' 33"; Y - 39" 52' 50"; Z - 330 m.

DESCRIPCIÓ:
En I'Avenc de S'Aigo conflueixen tres torrenteres de diversa magnitud, les quals donen lloc a una boca de notable cornplexitat en la que fins i tot arriba a esser dificultosa I'aproxirnació a la vorera del pou. Les seves dirnepsions mkirnes són 8 per 15 rnetres. Precisarnent les tres esrnentades torrenteres són els Ilocs per on s'han efectuat els descensos que han estat necessaris per arribar a I'actual coneixernent de la cavitat. En aquest avenc podern considerar tres zones ben diferenciades; el pou d'accés, la sala i pou situats en un lateral de la vertical anterior, aproximadament
a -40 rnetres de profunditat, i la part final de la cavitat que fa les funcions de col~lector i escorredor de les aigües replegades per I'avenc.

POU D'ACCÉS:
Aquest pou té un gran volurn, rnantenint practicarnent constants les dirnensions al llarg de tot el descens. És de destacar que serveix de lloc de niarnent de nornbrosos colorns, ja que la llurn del sol invadeix tot I'interior degut precisarnent a les seves grans dirnensions.
Anant per la torrentera de Migjorn s'arriba a una rnena de balconet situat a -7 rnetres (punt A de la topografia) des del qual es pot descendir fins al repla de la cota -95 rnetres en un buit total, encara que a mesura que es va davallant el trajecte de I'espeleoleg s'atraca notablernent a la paret Nord del pou .
La via que s'inicia des de la torrentera de Ponent (punt E), presenta un repla a -26 rnetres, essent la major part de la paret subvertical. Igualrnent que per la via d'abans, s'arriba al rnateix repla situat a 95 rnetres de profunditat. Des d'aquest lloc es necessari davallar un ressalt de 12 rnetres per assolir la base del pou a -107 metres. Descendint per la torrentera de Llevant (punt F), podern arribar a la sala lateral; per aixo cal fer dos pendols, un a -27 metres el qual ens portara a un reduit ninxo concrecionat. Un cop aquí i voltant un rnassís estalagmític es davalla fins a -38 metres, cota on es realitzara el segon pendo1 assolint d'aquesta forma I'accés a la,sala lateral.

SALA I POU LATERALS
Situats en el punt d'accés a la sala, que'es troba a -38 rnetres (punt G), és precís davallar uns 7 rnetres i després realitzar una escalada de 6 rnetres (ara instal4ada arnb corda fixa). Un cop remuntat aquest ressalt, és quan pot apreciar-se la magnitud d'aquesta sala, la qual supera els 1.000 metres quadrats de superfície. Corn es veu a la topografia, presenta una forma irregular, arnb una certa tendencia circular. En el sol abunden els sedirnents argilosos, a la vegada que les grans formacions estalagrnítiques presideixen el paisatge de la sala donant-li un aspecte espectacular. Tarnbé s'han trobat restes vegetalc-de mides considerables procedents de I'exterior, el que ens fa suposar I'existencia d'alguna cornunicació rnés omanco directa, encara que no necessariament penetrable. La rnajor part d'aquesta sala prpsenta una considerable pendent (secció M-O), la qual ens, condueix a una nova vertical independent del pou d'accés pero arnplarnent intercornunicada arnb el1 a la pad final. Davallant aquest pou s'arriba a la cota -110 (punt P), constituint el final de la breu
galeria que s'estén corn a continuació 'de la vertical d'accés.

PART FINAL
Durant una de les exploracions d'aquest avenc, s'observa I'existencia d'un forat de reduides dirnensions, en el punt que constituia fins ara la cota més fonda de I'avenc. La seva estretor no permetia passar, pero s'apreciava una intensa corrent d'airq, la qual cosa va fer pensar en una possible continuació de la cavitat. Després d'una desobstrucció s'aconsegui passar, donant lloc al coneixernent de la part terminal de I'avenc. Una serie de petits ressalts de 7, 5, 2 i 6 rnetres que es poden davallar practicarnent sense material, ens condueixen per una galeria en la qual són apreciables les típiques rnorfologies de torrent, corn olles, codols, etc. Aquesta breu galeria ens porta a una rnena d'ernbut arnb molt de fang, en el qual a la part inferior hi ha una estreta gatera que evidentrnent constitueix el punt de desaiguarnent de tot el sistema. La cavitat resulta impenetrable en aquest punt degut a la gairebé total obstrucció per codols de petita mida.

Text de ENDINS, n." 9. 1982. Ciutat de Mallorca. Grup Espeleologic EST. Ciutat de Mallorca

<<< tornar enrrere